viernes, 5 de febrero de 2010

Adéu Iaia




Ahir ens vas deixar, sense fer gaire soroll com si no volguessis molestar. El teu cos ja no podia seguir fent la seva funció i per fi t'ha alliberat. Nosaltres, la teva família aquí, desitgem que el camí cap als estels et sigui clar i esperançador.
No has de marxar amb por perquè la teva pròpia llum t'allunyarà de la foscor.
Ha estat una vida plena de ensurts però també de satisfaccions. Penso que tot i no tenir una infantessa gaire bona, la vida a la teva maduresa t'ha donat menys mal de caps. Et vares casar molt joveneta, encara erets una nena, has patit la pèrdua d'una filla, vares enviudar encara prou jove desprès d'un acompanyament a la infermetat del teu home llarga i tediosa. Però l'edat de la jubilació ha estat molt profitosa: viatges, experiències, ... i finalment quan ja no podies seguir vivint sola, vas entrar a una residència on tu saps que has estat molt bé; com tu deies "aquí em cuidant molt bé".
Te’m estima't i et recordarem de cor. Un petó iaia!